
La teoria del Reload system data és d’aplicació extensa, tot i que potser no tothom n’és conscient que l’està complint en el moment de realització. Trobem que el seu àmbit d’aplicació és tot aquell en que un subjecte és nou en un medi, un ambient nou on moure's i desenvolupar-se.
Al trepitjar per primer cop un indret diferent del que hem estat habitant amb certa continuïtat és un moment equiparable al d’asseure’s en una cadira davant un full en blanc. Has de començar a centrar-te i començar a redactar la teva pròpia història. I el millor de tot és que al arribar a un nou medi, tot el passat ja no serveix per res. Tothom arrenca de zero. I en aquestes circumstàncies les possibilitats es multipliquen. Es pot ser qui vulguis.
Al trepitjar per primer cop un indret diferent del que hem estat habitant amb certa continuïtat és un moment equiparable al d’asseure’s en una cadira davant un full en blanc. Has de començar a centrar-te i començar a redactar la teva pròpia història. I el millor de tot és que al arribar a un nou medi, tot el passat ja no serveix per res. Tothom arrenca de zero. I en aquestes circumstàncies les possibilitats es multipliquen. Es pot ser qui vulguis.
Ara bé, no em mal interpreteu. No estic advocant per la hipocresia, la falsedat o per un trastorn de personalitat múltiple. Si bé és una possibilitat latent a punt de ser explotada, aquesta no és la motivació essencial que jo hi veig. Més enllà d’aquestes banalitats superficials hi ha un objectiu final lloable per a la pròpia realització personal. L’arribada d’un subjecte a un nou medi ha de ser entesa com una porta que ens condueix a un nou món, on no tenim les càrregues i pors anteriors. És un moment en que s’ha de deixar enrere tot allò que ens frenava i ens cohibia, i deixar lliure tot el nostre potencial.
Aplicada correctament, aquesta teoria ens permetrà purificar-nos, desfer-nos d’aquelles impureses que havíem arrossegat tota la vida, i aixecar-nos com una au fènix, ressorgint del nostre antic jo plens d’energia, a punt per menjar-nos el món.
És tant senzill com tenir una certa capacitat d’autoanàlisi. Calibrar quins són els nostres punts forts i febles. Observar quins són fàcilment superables, i quins eren estructurals en el medi anterior on estàvem. Aquests últims, han de ser observats amb cura, i plantejar com evitar traslladar-los al nou ambient on actuarem a partir d’ara. Si aconseguim aïllar-los, podrem començar a desenvolupar-nos sense haver-hi d’estar lligat, i veurem com s’obren un munt de noves possibilitats que abans no ens veiem capacitats per acceptar.
En definitiva, el canvi no és dolent, sinó una possibilitat per reciclar-nos i millorar aquelles coses que ens han anat molestant al llarg del temps. Un canvi ben fet ens pot portar a millorar en molts aspectes, adaptar-nos, i si tornem al medi anterior, podrem afrontar amb més garanties aquelles petites coses que ens feien por i ens condicionaven.
Salut!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Sempre és interessant escoltar la teva opinió al respecte