Films vistos aquests dies

Aquests últims dies he aprofitat per veure algunes pel•lícules que tenia pendents des de fa un temps. Algunes me les havien pintat molt malament i d’altres no en tenia referències i una me l’havien alabat molt, però volia comprovar de pròpia mà com eren.

Per ordre de visionat, la primera que he vist últimament és Iron Man 2. La veritat és que me l’havien pintat molt bé i no m’ha defraudat gens. Bona peli d’acció, bons efectes, i genial l’aparició de Shield, conceptualitzat a l’estil Ultimates de Mark Millar i Brian Hitch. En Samuel L. Jackson fent de Nick Fury és fantàstic. La caracterització crec que dona molt joc, tant que d’aquí un temps es podrien arriscar a fer un spin off del personatge. L’aparició de l’Scarlett Johansson com a Black Widow també em sembla bé. Se la veu sexy, se la veu misteriosa i se la veu mortal, principalment només en una seqüència, però val la pena. En fí, molt recomanable.

La segona ha estat Kick ass. La veritat és que va passar sense gaire èxit pels cines d’aquí, però a mi m’ha agradat molt. Ara bé, per passar l’estona, no és un Mystic River. La cinta és distreta, amb molta sang i acció, molt d’humor i gent en pijama. Una nova visió del gènere on es planteja un món sense superpoders, però amb gent que vol ser un superheroi. Una reformulació de la idea motriu de Watchmen que m’ha semblat prou ben explotada, fresca i innovadora.

En tercer lloc finalment he vist Solomon Kane. Ja tocava, que portava molt temps pendent. Després de llegir els contes de Robert E. Howard, el que puc dir és que no me l’havia imaginat així. Això si, també vaig passar una bona estona veient-la. El personatge el pinten més fosc, més turmentat i menys cavalleresc. A la novel•la el protagonista és un purità un pèl massa expeditiu, que lluita per l’honor i aquestes històries. Aquí ens trobem davant una ànima que busca redempció. La màgia també és més exagerada crec, si més no en quan a quantitat de protagonisme. Finalment, crec que hauria estat encertat posar algun punt de la trama al continent africà. Era allà on l’escriptor se sentia més còmode, narrant els misteris d’un món nou i inexplorat.

En quarta posició per ordre de visionat, Alicia al País de les meravelles. Aquesta el cert és que me l’havien pintat molt malament. Potser és per això que la vaig mirar dinant i al menjador, amb el risc de distracció que això suposa. La opinió final és que per mi és distreta. Bons efectes visuals, caracterització i fotografia. No soc un fanàtic d’en Burton, però gaudeixo els seus films. En aquest, se’m va fer força cansat el protagonisme constant del Barreter. Suposo que és el que té tenir en Johnny Depp a la teva producció.

I per acabar, ahir vaig veure Star Trek XI, o Star Trek 2009, com ho preferiu. Deixeu-me dir que no sóc un Trekkie. De fet no ser ni si ho he escrit bé. La peli la vaig disfrutar força. Una història acceptable, bons efectes, bona caracterització i molt pressupost. Raons suficients perquè en general jo aprovi una peli. Crec que potser n’hauré de veure alguna altra cosa d’aquest gran univers, per poder comparar i saber en què es basa la gent per fer les seves crítiques. En definitiva, una bona estona invertida en veure una mica de cine. De totes em quedo amb la primera, de tros la millor segons el meu criteri.

Salut!