Un dels llibres que més m’ha agradat dels que he llegit últimament ha estat el de Nocturna de Guillermo del Toro i Chuck Hogan, el primer dels que integraran la “Trilogia de la foscor”. El llibre es centra en un dels personatges ficticis preferits de l’autor, recordem Blade II per exemple, els vampirs.Ara bé, no són els bonics vampirs que es veuen avui en dia a les pantalles dels cinemes. Aquí, es fa una regressió a l’origen del mite. Els vampirs, ni són guapos ni seductors. En realitat, són víctimes d’una malaltia, i la plaga vampírica es transmet com a tal. L’arribada als EEUU d’un taüt ple de sorra amaga l’arribada d’un dels 7 grans vampirs, els autèntics embrions del fenomen.
El protagonista és un funcionari del departament de control i contenció de malalties, el doctor Goodweather, que ha d’intentar contenir la plaga, però la burocràcia i els caps no el deixen. Des del moment que el truquen reclamant els seus serveis per el cas de l’avió fantasma, es veurà involucrat de ple en una lluita per la pròpia supervivència.La tensió no decreix, i els autors aconsegueixen que empatitzis amb els personatges, visquis les seves pors i notis la seva desesperació. Pel que fa al final, tranquils, no spoilers, pots arribar-hi i donar-li el tracte de final de la novel•la tot i acabar amb un bon cliffhanger, però jo tinc moltes ganes de llegir el segon volum. En fi, us el recomano perquè val molt la pena!
Salut!
Per ordre de visionat, la primera que he vist últimament és Iron Man 2. La veritat és que me l’havien pintat molt bé i no m’ha defraudat gens. Bona peli d’acció, bons efectes, i genial l’aparició de Shield, conceptualitzat a l’estil Ultimates de Mark Millar i Brian Hitch. En Samuel L. Jackson fent de Nick Fury és fantàstic. La caracterització crec que dona molt joc, tant que d’aquí un temps es podrien arriscar a fer un spin off del personatge. L’aparició de l’Scarlett Johansson com a Black Widow també em sembla bé. Se la veu sexy, se la veu misteriosa i se la veu mortal, principalment només en una seqüència, però val la pena. En fí, molt recomanable.
La segona ha estat Kick ass. La veritat és que va passar sense gaire èxit pels cines d’aquí, però a mi m’ha agradat molt. Ara bé, per passar l’estona, no és un Mystic River. La cinta és distreta, amb molta sang i acció, molt d’humor i gent en pijama. Una nova visió del gènere on es planteja un món sense superpoders, però amb gent que vol ser un superheroi. Una reformulació de la idea motriu de Watchmen que m’ha semblat prou ben explotada, fresca i innovadora.
En tercer lloc finalment he vist Solomon Kane. Ja tocava, que portava molt temps pendent. Després de llegir els contes de Robert E. Howard, el que puc dir és que no me l’havia imaginat així. Això si, també vaig passar una bona estona veient-la. El personatge el pinten més fosc, més turmentat i menys cavalleresc. A la novel•la el protagonista és un purità un pèl massa expeditiu, que lluita per l’honor i aquestes històries. Aquí ens trobem davant una ànima que busca redempció. La màgia també és més exagerada crec, si més no en quan a quantitat de protagonisme. Finalment, crec que hauria estat encertat posar algun punt de la trama al continent africà. Era allà on l’escriptor se sentia més còmode, narrant els misteris d’un món nou i inexplorat.
En quarta posició per ordre de visionat, Alicia al País de les meravelles. Aquesta el cert és que me l’havien pintat molt malament. Potser és per això que la vaig mirar dinant i al menjador, amb el risc de distracció que això suposa. La opinió final és que per mi és distreta. Bons efectes visuals, caracterització i fotografia. No soc un fanàtic d’en Burton, però gaudeixo els seus films. En aquest, se’m va fer força cansat el protagonisme constant del Barreter. Suposo que és el que té tenir en Johnny Depp a la teva producció.
I per acabar, ahir vaig veure Star Trek XI, o Star Trek 2009, com ho preferiu. Deixeu-me dir que no sóc un Trekkie. De fet no ser ni si ho he escrit bé. La peli la vaig disfrutar força. Una història acceptable, bons efectes, bona caracterització i molt pressupost. Raons suficients perquè en general jo aprovi una peli. Crec que potser n’hauré de veure alguna altra cosa d’aquest gran univers, per poder comparar i saber en què es basa la gent per fer les seves crítiques. En definitiva, una bona estona invertida en veure una mica de cine. De totes em quedo amb la primera, de tros la millor segons el meu criteri.
