dilluns, 5 de juliol del 2010

El fals aqüeducte de Barcino

Navegant per internet m’he adonat que durant tots aquests anys he viscut enganyat. Quan feia primària una vegada vaig fer les colònies a la ciutat de Barcelona. No sé si és el típic, però nosaltres érem canalla de poble i ens va fer molta il·lusió. Amb tot, el que m’interessa en aquest cas és la visita que vam fer a Barcino, la Barcelona romana. Recordo que anàvem ben carregats amb dossiers de materials de la història de la ciutat, per demostrar que no era una sortida lúdica sinó formativa. I en aquell moment va passar. Ens van enredar. Però deixeu-me dir una cosa, també enreden a la immensa majoria de persones que passen per allà. Ara us ho explico.

Vam començar l’excursió a la Plaça nova, just al costat de les lletres metàl·liques que porten el nom romà de la ciutat. Allà se’ns va explicar el passat romà de la ciutat i ens van mostrar un dels grans exemples que encara queden presents a la nova metròpoli, el fragment d’aqüeducte romà que es troba en un dels costats de la citada plaça, coneguda també per donar a la façana de la catedral. Doncs sabeu què? Mentida!


Resulta que aquest “aqüeducte” de la plaça nova no és ben bé romà. Més aviat podríem ubicar la seva construcció en plena dictadura franquista. Oooooohhhh! Crit d’exclamació. De debò? Doncs si! Per quedar-se de pasta de moniato. Però si els guies turístics sempre diuen que és romà! Podem pensar dues coses: o són uns incompetents i no han estudiat la història o són uns enredaires i s’aprofiten de la ignorància del visitant per inventar-se sense contemplacions la història de Barcelona.

El més curiós de tot és que realment si que existeix l’aqüeducte de Barcino, i realment està a poques passes del nostre fals protagonista d’avui. Baixant per Portal de l’Àngel, a mà esquerra trobem el carrer Duran i Bas. Si el prenem, veurem com a la nostra dreta i quedarà un aparcament de motos. Allà tenim l’autèntic aqüeducte romà de Barcelona, incrustat a una paret. La construcció va ser descoberta el 1994 al fer uns enderrocs.

Per què no es visita l’autèntic en comptes del fals? El motiu principal és una qüestió de màrqueting. No és el mateix visitar una construcció situada al vell mig del recorregut turístic, baixant de Portal de l’Àngel cap a la catedral, ben cuidada i amb plafons informatius, que desviar-se per un carreró estret i lletjot, per anar a veure l’autèntica construcció en un aparcament de motos, brut i amb pudor de pixats.

Si voleu una mica més d’informació podeu visitar el següent enllaç, que ha estat el culpable de destapar aquest engany a la meva consciència:


I aquesta última és la prova definitiva, una fotografia antiga de l'arxiu Mas on no hi ha aqüeducte, que curiós, no?

diumenge, 4 de juliol del 2010

George R.R. Martin, entre la fantasia i la ciència ficció


Nascut a Bayonne (New Jersey) al 1948, el més gran de tres germans i actualment resideix a Santa Fe (New Mexico). Fill d’un estibador de família humil d’ascendència italo-germànica i de la seva dona d’ascendència irlandesa, el seu anhel per conèixer els exòtics destins dels vaixells que veia sortir del port de New York va ser un dels motius que el van empènyer a escriure fantasia i ciència ficció.

Llicenciat en periodisme al 1971 a la Northwestern University de Evanston, Illinois, al 1977 va publicar la seva primera novel·la, “Muerte de la luz”, obre cabdal de la ciència ficció mundial, aclamada per crítica i públic. Des del 1979 es dedica completament a l’escriptura, i de la seva ploma han sorgit títols com “Una canción para Lya” o “El sueño del Fevre”, on la seva prosa suggerent i poètica aborda temes tant poc usuals en el gènere com l’amistat, la lleialtat, l’amor o la traïció, des d’una perspectiva allunyada dels clixés, però carregada de sensibilitat.

A partir de 1986 col·labora escrivint guions i com assistent per a sèries de televisió com “The twilight zone” (1986) o “Beauty and the Beast” (1987), així com en la producció de diverses sèries i telefilms.

Al 1996 abandona Hollywood i comença la publicació de la sèrie de fantasia èpica “Canción de hielo y fuego”, rècord de vendes a Estats Units i un autèntic revulsiu del gènere fantàstic, inspirada en la Guerra de les dues Roses. Actualment acaba d’escriure el cinquè volum de la saga, titulat “Dancing with dragons”, del que s’espera la seva publicació per al setembre de 2010. Alhora també participa en el rodatge de l’episodi pilot de la futura sèrie de televisió de “Game of thrones” com a assessor.

Al llarg de la seva carrera ha rebut nombrosos premis:
1975: Premi Hugo a la millor novel·la curta, A Song for Lya
1976: Premi Locus a la millor novel·la curta, The Storms of Windhaven (escrito con Lisa Tuttle)
1977: Premi Locus a la millor col·lecció de un autor, A Song for Lya
1980: Premi Hugo al millor relat, Sandkings
1980: Premi Hugo al millor relat curt, The Way of Cross and Dragon
1980: Premi Locus al millor relat, Sandkings
1980: Premi Locus al millor relat curt, The Way of Cross and Dragon
1980: Premi Nébula al millor relat, Sandkings
1981: Premi Locus a la millor novel·la curta, Nightflyers
1981: AnLab a la millor novel·la curta, Nightflyers
1981: AnLab a la millor sèrie, One-wing (escrit amb Lisa Tuttle)
1982: Premi Locus al millor relat, Guardians
1982: Premi Locus a la millor col·lecció de un autor, Sandkings
1983: Premi Seiun a la millor historia curta estrangera, Nightflyers
1984: Balrog a la millor novel·la, The Armageddon Rag
1984: Premi Locus al millor relat, The Monkey Treatment
1986: AnLab ala millor novel·la curta, Loaves and Fishes
1986: Premi Nébula al millor relat, Portrait of his Children
1986: Premi Science Fiction Chronicle al millor relat, Portrait of his Children
1988: Bram Stoker al millor relat, The Pear-shaped Man
1989: World Fantasy a la millor novel·la curta, The Skintrade
1997: Premi Hugo a la millor novel·la curta, Blood of the Dragon
1997: Premi Locus la millor novel·la de fantasia, A Game of Thrones
1999: Premi Locus a la millor novel·la de fantasia, A Clash of Kings
2001: Premi Locus a la millor novel·la de fantasia, A Storm of Swords
2002: Geffen al millor llibre de fantasia, A Storm of Swords
2003: Premi Ignotus a la millor novel·la estrangera, A Game of Thrones (Juego de tronos)
2004: Premi Skylark por les seves obres de ciència ficció
2004: Premi Ignotus a la millor novel·la estrangera, A Clash of Kings (Choque de reyes)
2004: Premi Ignotus al millor relat curt estranger, The Ice Dragon (El dragón de hielo)
2005: Premi Ignotus al millor relato curt estranger, Path of the Dragon (Camino de dragón)
2006: Premi Ignotus de novel·la por Tormenta de espadas


Andrew Garfield serà Peter Parker a Spiderman 4


Ja tenim el nou Peter Parker de la pel·lícula Spiderman 4, que dirigirà Marc Webb (500 dias juntos). L’escollit no és altre que l’actor Andrew Garfield, al qual vam poder veure a “El imaginario del Doctor Parnassus” de Terry Gilliam. El nom ha sortit de la llista de 5 possibles protagonistes que va llançar Sony, per davant del de Josh Hutcherson, que ara sembla que podria interpretar al jove Ciclop a la pel·lícula “X-men: First Class” de Matthew Vaughn.

Està previst que el rodatge comenci a principis del més de desembre, per estrenar-se el 3 de juliol del 2012, després de passar per la producció, muntatge i adaptació al molt de moda format 3-D.

Pel que fa a l’argument, ni el director ni els productors Avi Arad i Laura Ziskin avancen res, però a la xarxa s’especula que es podria tractar de l’arribada de Kraven el caçador, i/o de Morvius el vampir, aprofitant el gran moment de fama del que gaudeixen aquestes criatures.

Sherlock Holmes y la sabiduría de los muertos - Rodolfo Martínez


Sherlock Holmes contra l’univers Lovecraftià. “Sovint he dit, Watson, que quan s’elimina l’impossible, el que queda, per improbable que pugui semblar, és la veritat. Però, què passa quan no es pot eliminar l’impossible?”

Seguint un estrany cas de suplantació de personalitat, el famós detectiu londinenc es veu atrapat en una ferotge intriga entre sectes luciferines, la llegendària Albada daurada i la francmassoneria egípcia, per la possessió del llibre que obre les portes de l’infern, conegut per molts noms: Al Azif, el llibre del que diuen els Esperits del Desert, el llibre dels noms morts o el Necronomicon.

L’autor ens col·loca cara a cara el detectiu de Baker Street i el solitari de Providence, dos dels grans mites literaris de tots els temps, en una apassionant narració fantàstica.

Si t’interessa potser hauries de comentar.