dissabte, 2 de juny del 2018

Com obrir una ampolla de vi com un professional

No se si a has obert moltes ampolles de vi o encara has d’estrenar-te. El que tinc clar és que, si estàs llegint això, la propera vegada que obris una ampolla de vi vols deixar a tothom bocabadat. T’explico com fer-ho en 4 passos:

Obrir una ampolla de vi en 4 passos


1 - Tallar la càpsula per sota del coll de l’ampolla

Perquè per aquí? Per evitar que caiguin fragments de la càpsula dins l’ampolla. No és gens agradable!


2 - El llevataps sempre amb forma de cua de porc

No agafis mai un llevataps amb forma de cargol! Sempre ha de tenir forma de cua de porc, és a dir, a la part central de l’hèlix no hi ha d’haver res. Si utilitzes un llevataps amb forma de cargol trinxaràs el tap. I això no ho volem, oi?


3 - No giris l’ampolla, gira el llevataps

Si el vi és vell remouràs el fons de l’ampolla i es barrejarà amb el vi, i com ja saps això és dolent. Si el vi és nou no passa res, però et recordo que volies quedar com un professional!


4 - No travessis el tap totalment amb el llevataps

És molt millor parar una mica abans, ja que així segur que no esmicolem el tap i no cau res dins el vi. Recorda que els vins bons tenen taps força llargs, o sigui que és millor que els treguis en dues passes, la primera fas palanca fins a mitja alçada i a la segona acabes la feina.

Va, ara només et falta practicar una mica. Passa per la nostra botiga i escull un parell d’ampolles. Veuràs com en un parell d’intents ho controles a la perfecció!

dimarts, 6 de maig del 2014

Art subaquàtic, encara més impressionant


L’art es troba als llocs més insospitats, o almenys això és el que podem concloure després de descobrir el MUSA, el Museu Subaquàticd’Art. Era l’any 2009 quan tres personatges van decidir fer quelcom diferent. Eren en Jaime González Cano, en Roberto Díaz Abraham i en Jason deCaires Taylor, tres persones que volien demostrar la interacció de l’art amb la ciència de conservació del medi ambient. A les aigües que envolten Cancún, Islas Mujeres i Punta Nizuc hi ha una complexa estructura d’esculls que afavoreix la colonització de la vida marina i augmenta la biomassa a gran escala. És just aquí on es troba el MUSA.


Amb una superfície d’uns 420 m2, el MUSA és la casa de més de 500 escultures a mida natural amb una particularitat extravagant, es troben sota l’aigua. Totes les escultures estan fixades al fons del mar i són dissenyades amb l’objectiu de promoure la vida coral·lina. El pes total del conjunt d’obres és d’unes 200 tones i el ventall d’obres segueix creixent. Actualment hi ha 5 artistes implicats en el projecte i si no sabeu bussejar ni fer snorkel podeu fer una ullada a les seves galeries d’imatges. Són francament impressionants. Us deixo una petita mostra per anar fent boca.

















dilluns, 17 de març del 2014

Com fer un retrat robot


Estic convençut que no sóc l’únic a qui li fa especial gràcia allò dels retrats robots de les sèries policíaques americanes. Al mateix temps, suposo que no dec ser la única persona a qui li sembla que fer un retrat robot a través d’una imatge mental d’un record és més difícil del que sembla en un principi. Per posar-ho a prova us passo l’enllaç d’una eina online per fer retrats robots, Pimp the face.

Si us animeu a jugar-hi compartiu els vostres retrats. Jo he intentat fer el meu (sense mirar-me al mirall) i m’ha sortit el que veieu a la imatge. A veure si vosaltres hi teniu més traça. Si practiquem segur que ens serà més fàcil quan ens vingui la policia i ens reclami el nostre deure com a ciutadans.



dissabte, 15 de març del 2014

Avions que desapareixen sense deixar rastre


Ja fa uns dies que s’en parla, és un dels misteris dels últims temps. On para l’avió del vol 370 de les línees aèries de Malàisia? Molts s’ha especulat ja. Un segrest? Una explosió en ple vol? Un aterratge forçós? Alguna altra teoria força més extravagant? Ningú sap què ha passat de moment i el més preocupant és que els familiars dels més de 200 passatgers han confirmat que els telèfons mòbils dels desapareguts tenen cobertura. Sembla que aquesta dada descarta l’opció de l’explosió i fa prendre força a la del segrest.

Aprofitant el treball infogràfic que han fet els companys de Bloomberg us porto un parell d’interessants imatges (clickar per ampliar). La primera i que obre aquesta entrada és un mapa de la zona on va desaparèixer l’avió en qüestió, obra de Chloe Whiteaker i Dave Merrill. La segona en canvi és un recull dels diferents casos d’avions desapareguts des de 1948, obra de Dave Merrill.



Les dades històriques són bastant espectaculars. Cada any desapareixen 1’2 vols de mitjana. Amb els grans avanços tecnològics dels últims anys no s’acaba d’entendre com pot ser que segueixin passant aquestes coses. En els últims 10 anys han desaparegut 11 vols, lleugerament per sota la mitjana però segueixen sent dades exageradament altes.

La llista inclou 83 vols d’avions amb capacitat per transportar 14 o més persones, descartant els vols d’avionetes i altres aparells voladors de baixa capacitat. Sobta veure que dels 83 vols només se n’han trobat 3, i després de cerques d’allò més exhaustives. 80 avions segueixen sense que se’n localitzi el més mínim rastre. Un dels grans enigmes de l’època moderna. Per acabar, fixem-nos que al triangle de les Bermudes tampoc hi ha hagut tants casos registrats. És curiós perquè és clarament l’àrea amb més reputació de zona “misteriosa”. Què en penseu de tot plegat? És possible que amb la tecnologia actual segueixin passant aquestes coses? Algun Govern ho està tapant? Personalment, aquest cas em té terriblement intrigat.




La llegenda de Matagalls



Temps era temps, per aquestes contrades va arribar un jove gegant, hi va veure que tot era tant bonic que va decidir instal·lar-s’hi a viure. Al principi estava molt sol, ja que les persones sempre han tingut por dels gegants, però un dia es va trobar un gall rondant perdut.

- Ei tu, què hi fas per aquí? – el va interrogar el gegant -.

- Soc un gall i he fugit de la granja on estava perquè pensaven menjar-se’m per Nadal! – li va contestar el gall -.

Vist que l’animal no tenia por el gegant li va oferir de quedar-se allà hi així li feia companyia.

Van passar els anys i el gegant i el gall no rebien mai cap visita. Els vilatans, espantats, havien alçat una tanca per impedir el pas als desprevinguts. Amb el pas del temps, el gegant cada vegada estava més trist i ofuscat per no poder veure cap persona nova. La melangia que sentia per la seva vida anterior va fer canviar la manera de ser del gegant, i cada cop era més distant i hostil amb el gall. Un dia, per una disputa absurda, el gegant va enfollir, i va bramar:

- N’estic fart d’estar aquí dalt sol i tancat! Tot això és culpa teva i dels teus, gall!

Amb aquest esgarip encara als llavis el gegant va saltar per atacar el gall. Aquest el va esquivar amb agilitat, però amb la mala sort que al caure, el gegant es va donar un cop al cap i va morir.

El gall, que no podia entendre aquest últim comportament del seu amic, es va posar sobre l’espatlla del gegant, esperant que despertés. Però no va despertar mai, i el gall es va quedar allà esperant, fins que va morir de dolor.

El pas del temps ha cobert la silueta del gegant i el gall amb una manta d’herba i vegetació, i al punt on es va posar el gall per esperar que el gegant es despertés és on ara es coneix amb el nom de Matagalls. Ha costat molts anys, però finalment el gegant ha tornat a rebre visites i segur que ara és feliç.

Fí. 

divendres, 14 de març del 2014

Torna la Fórmula 1, torna l'espectacle!


Torna el Mundial de Fórmula 1 i amb ell l'emoció i la velocitat. Aquest cap de setmana es disputarà el primer Gran Premi de la temporada a Austràlia, al circuit d'Albert Park. All larg de 19 carreres gaudirem d'una competició que es presenta amb més incògnites que mai gràcies als importants canvis en el reglament tècnic. 

Per no perdre detall des del primer revolt us faig arribar aquestes fantàstiques infografies que han publicat els companys de Mundo Deportivo, obra de Vanessa Mauri. Tal com ens expliquen sembla que Mercedes serà el rival a batre, mentreque Red Bull podria flaquejar una mica fins que no ajusti el cotxe. Els problemes en la pretemporada han ocasionat que els clars dominadors dels anteriors campionats no hagin pogut fer els quilòmetres necessaris per adaptar-se a les noves circumstàncies que depara el nou reglament.

Per la seva banda, sembla que Ferrari es manté relativament amunt però no el suficient per destacar. La batalla que li presentarà Raikkonen a Fernando Alonso serà molt més intensa que la que oferia el dòcil Massa. De fet, el finès és l'últim campió de l'escuderia italiana i bé que pot valer per demanar galons de líder.

La resta d'equips hem de veure com es troben. Personalment crec que MacLaren seguirà amb el seu particular via crucis i haurà d'esperar a l'arribada dels motors Honda per intentar tornar a guanyar posicions. Fer-ho pitjor que l'any passat sembla bastant difícil però tampoc pujaran gaire. Williams es presenta com a possible tapat mentre que sembla que Lotus té masses problemes de fiabilitat com per competir a dalt. Els que queden veurem com evolucionen, Albert Park donarà més respostes.













dimarts, 22 de març del 2011

Dia de tele!


Andy Warhol deia que cada persona té els seus 15 minuts de glòria en aquest món. Això podria molt ben ser el que ens va passar no fa pas massa, doncs vam decidir-nos a concursar al Bocamoll, concurs de Tv3.

Tot va començar com un comentari absurd, però al veure que no hi havia reticència vaig optar per tirar pel dret i enviar el correu màgic. I vatua l’olla, no gravaven en aquelles dates. Mooc! Però la història no va acabar aquí, al cap d’unes setmanes vaig rebre un correu on em convidava a participar al concurs, i em requeria un qüestionari d’aquells que no s’acaben mai.

Després de fer un breu comentari al respecte vam llançar-nos a l’aventura, i vam omplir els formularis. 3 dies després (eren molt llargs els formularis) ja ho teníem enviat i a punt per l’aventura.

El dia D va ser el 17 de desembre, dia de nervis, gravació i molta diversió. Una gran experiència que recomano a tothom que vulgui passar una bona estona i intentar fer uns calerons extres. Un cop fet el tràmit ja només quedava esperar fins que sortís en antena, i això va passar el 28 de febrer de 2011 i l’1 de març del mateix any.

Deixo a continuació els enllaços per poder gaudir de l’espectacle.

http://www.tv3.cat/videos/3393633/Bocamoll---28022011

http://www.tv3.cat/videos/3393970/Bocamoll---01032011